Els fenicis se situen inicialment a la zona de Siria-Palestina. La seva vocació va ser sempre comercial, especilament a partir de 1.200 a.n.e. amb la caiguda de la societat Micènica que els hi barrava el pas cap a occident. Les seves ciutats més importants eren Biblos, Tir i Sidó, però a la pràctica no eren ben bé un estat, si no més aviat un conjunt de ciutats amb la mateixa arrel, creences, interessos...

Com ja he dit, la seva finalitat principal era el comerç. Ells no fabriquen gaires coses, el que fan és recollir productes d'una àrea determinada i transportar-los cap a una altra. Tenen, però, alguns nuclis artesanals que es dediquen a transformar matèries primeres alienes en nous elements, principalment articles de luxe.

La pressió fiscal a que són sotmesos per part de l'imperi Assiri farà que una part important de persones sortides de Tir es llenci a la mar en busca de la fundació d'un nou centre d'expansió comercial. Segurament amb anterioritat ja havien tingut contactes amb el nord d'Àfrica, però és ara, al segle VIII quan funden Cartago, tot i que la data de fundació mítica és el 814 a.n.e. I són aquests, els ciutadans de Cartago els que s'expandeixen per tota la mediterrània.

És ara, a partir del segle VIII a.n.e. que els fenicis comencen a fundar colònies a Occident, tot i que la primera colònia coneguda fou Kition a Xipre molt de temps abans. La història ens explica que cap al 1.100 a.n.e. els fenicis vàren fundar Gadir (Cadis), i la realitat és que hi ha força material fenici a la zona, però de moment, cap anterior al segle VIII a.n.e.

Pel cas que ens interessa ens hem de fixar en el primer assentament que més ens toca de prop, en aquest cas a l'Illa d'Eivissa, on trobem el jaciment de Sa Caleta (imatge dreta) corresponent al segle VIII - VII a.n.e. Poc després, cap als 590 a.n.e. van abandonar el poblat per fundar la ciutat d'Eivissa.

Sobre terra ferma comencem a trobar elements fenicis amb una cronologia no anterior al 630 a.n.e. La realitat ens diu que Catalunya no forma part de les rutes preferents fenícies, es tractaria d'un comerç ocasional i de poca importància, però que coincideix amb la fundació i expansió de la nova polis d'Eivissa.

La expansió fenícia es fa sobre àrees on hi trobem societats amb un cert grau de jerarquització, això és per dos motius fonamentals: és més fàcil tractar amb una minoria de persones, i per què aquells cabdills o reietons locals gaudirien i s'enriquirien (social i econòmicament) d'aquests contactes comercials, obtenint per a ells els objectes de major valor i prestigi.

És així que trobem la major concentració de restes fenícies, per dir alguna cosa, doncs el material fenicic no ha estat mai molt abundant enlloc de Catalunya, al sud i pujant el curs de l'Ebre. En trobem a la necròpoli del Coll del Moro a Gandesa, a la zona de Casp i Calaceit (Baix Aragó i Matarranya)... Els fenicics no ens deixen tampoc gaire noves ciutats fundades, potser els casos de Puig Roig del Roges a Masroig (Priorat), el Barranc de Gàfols a Ginestar (Ribera d'Ebre) juntament amb alguna talaia i alguna facoria, la més important la d'Aldovesta a Benifallet ( Baix Ebre), componen la petita xarxa comercial establerta pels fenicis a casa nostra.

Les troballes a la zona central de la costa catalana són molt més residuals i no queda clar si es tracta d'alguna acció comenrcial directa o d'un intercanvi local de materials fenicis o de procedència fenícia.

A la costa nord trobem major presència de materials. Aquí s'han de destacar dos fets interessants. El primer és que la majoria de restes ceràmiques corresponen a imitacions fenícies, és a dir, cap la possibilitat que es tracti de produccions locals a imatge d'allò importat, o tal vegada vingui ja imitat des de l'assentament d'Eivissa.

La segona qüestió rau en els motius d'aquest més que possible comerç. Se sap que ja amb anterioritat, en època del Bronze final cap al segle VIII a.n.e. hi ha unes xarxes comercials locals molt fortes que es dediquen especialment a la producció i/o reciclatge del bronze i que seguiran la tradició entrada l'edat del ferro al segle VII a.n.e.

És per això que entenem que els fenicics aprofitarien aquesta xarxa ja establerta per fer-hi els seus negocis. L'àrea geogràfica aniria des de l'Empordà fins al Llanguedoc i Rosselló, indrets on s'han trobat desenes de restes "d'amagatalls" amb abundants estris de bronze per reprocessar.

Els fenicis comerciaven amb les tribus indígenes, però què s'emportaven a canvi? Les investigacions arqueològiques ens indiquen que només podien buscar els excedents agrícoles existents i els pocs metalls que es troben de forma natural. A Catalunya no es documenta el comerç del vi com sí és clar al sud de la Península Ibèrica. El dubte més que raonable existeix en la possible comercialització d'esclaus, fet que se sap que existia en altres zones.

Cap a metiats del segle VI a.n.e. els establiments fenicics desapareixen. La causa principal no és clara, coincideix amb la caiguda de Tir i amb l'arribada incipient dels comerciants grecs, però també hem de fer notar que és en aquest moment quan la colònia més important fenícia, Ebussos, té el seu naixement i auge.

En aquest cas pensem que no es tracta d'un problema dels fenícis ni d'algun tipus d'imposició per la força del grecs, la solució pot recaure sobre les poblacions locals, on els seus cabdills trobarien en els nous comerciants unes millors condicions que no pas amb els fenicis i acabarien decantant-se per les noves importacions gregues.

 

No hi ha massa indrets per a visitar les seves restes, potser Aldovesta, però no hi ha molt que veure, la major part de les restes fenícies les podem gaudir als museus com a Ampúries, el MAC de Barcelona o Ullastret.