Els ausetans són una tribu adscrita a la comarca d'Osona i part de la Selva, d'aquí el seu actual nom.

Les fonts antigues ens parlen d'una societat molt marcada amb unes pautes de territorialitat molt definides, i el cert és que l'arqueologia sembla que així ho corrobora. Els grans centres (oppida), apareixen a finals del segle V i es caracteritzen per situar-se sobre un altiplà i per la seva forma d'esperó barrat amb unes muralles molt potents. Aquesta manera de fer és una herència de l'edat del bronze.

 

La capitalitat recauria en l'assentament de L'esquerda, a Roda de Ter (Osona), si tenim en compte les fonts clàssiques com Tit Livi.

Hi ha altres jaciments de menor importància però de similars característiques com els de El Pla del Castell, a Tavertet o el del Casol de Puigcastellet a Folgueroles. De forma estranya no trobem massa restes de nuclis rurals fins a l'ibèric final cosa que ens fa creure que la major part de la població en els incicis i a l'ibèric ple, vivia dins o al voltant immediat dels grans centres.

L'economia seria en base a la combinació de quatre factors. L'agricultura de farratges i cereal, la ramaderia, l'explotació minera de les zones altes i els possibles peatges que es derivarien del curs fluvial en el control de mercaderies. A hores d'ara no s'han trobat massa sitges, el que ens porta a pensar que l'intercanvi amb altres zones hauria de proveïr d'aquests elements a canvi segurament de l'extracció de minerals o de la carn d'ovicaprins. Complimentàriament tindrien una molt bona producció ceràmica.

  
 

L'escassetat de centres rurals dispersos fa pensar en una estructura política basada en un princeps que, a falta de tenir una gran estructura administrativa, dominaria una àrea coneguda i propera amb un grup de milicians al seu servei.

Els ausetans van tenir una participació central en la segona Guerra Púnica, passant d'un bàndol a l'altre però principalment al costat dels cartaginesos. Se sap de la resistència d'un cabdill anomenat Amusic durant la Batalla de Cissa al 218 a.n.e. fent front als romans, també hi ha l'aliança amb els ilergetes i els laketans contra Roma en la batalla en la que foren derrotats els cabdills Indíbil (llergeta) i Mandoni (Laketà).

Acabada la guerra se sap que alguns pobles in´digenes es van revoltar, entre ells estaven els ausetans entre el 197 i 195 a.n.e.

  
 
Els jaciments més importants són: El Turó del Montgrós, municipi actual del Brull, El Casol de Puigcastellet a Folgueroles, L'Esquerda de Roda de Ter o el Camp de les Llores, una necròpoli ibèrica a la polbació de Tona.