El territori dels berguistans, com el seu nom indica, s'adscriu a la comarca del Berguedà, si bé podría haver ramificacions al Solsonès i a Osona.

Amb els berguistans hi ha el problema de la identificació dels jaciments en contrast amb les fonts literàries clàssiques. Això és: el que tenim per escrit és molta documentació, però hi ha pocs elements arqueològics que la contrastin. Tit Livi anomena fins a set castells i una pauta territorial molt definida amb diversos centres de certa importància, però a l'hora de la veritat no tenim gaires restes. Amb tot, sembla que la capital d'aquesta tribu seria un d'aquests castells o fortalesa: Castrum Bergium, l'acutal Berga?

La manca de restes no ens permet saber massa coses sobre l'economia dels berguistans, amb tot els jacimetns de Can Bonells a Santa Maria de Merlès, amb la seva situació i control de la plana fluvial per a l'agricultura, i els camp de sitges de Sant Miquel de Sorba ens assenyalen una producció agrària prou satisfactòria. Això combinat amb les àrees de pastura muntanyenques i la possible explotació minera de sal, són els complements perfectes per al manteniment econòmic de la tribu.

Els berguistans tenien un princeps i un grup de milicians o exèrcit al seu servei, amb tot, les fons escrites ens detallen com aquest prínceps va haver de lluitar contra un altre de la mateixa zona, la qual cosa ens parla d'una espècie de guerra civil o lluita pel poder i/o control dels recursos entre, com a mínim, dos faccions dins de la mateixa tribu.

Els berguistans van ser sotmesos per Anibal i després pels romans, al 195 es van revoltar contra Roma com ho farien altres tribus ibèriques, amb el mateix resultat, foren vençuts i en aquest cas, esclavitzats com detallen les fonts clàssiques.

Indrets d'interès: Can Bonells a Santa Maria de Merlès, el camp de sitges de Sant Miquel de Sorba a Montmajor i Can Maurí a Berga.