El seu nom ens demarca la posició central del seu territori a la Cerdanya, però també estaríen implantats a zones com el Conflent o el Vallespir, possiblement també cap al Ripollès. Les actuals excavacions estan posant a la vista jaciments importants a Ger, Bolvir i Bellver de Cerdanya, amb tot, falten uns quants anys de treballs per entendre la pauta de poblament. El que tenim fins al moment és poca cosa de l'iber inicial i mig, i una major imposició en el iber final a aprtir del segle II a.n.e. potser motivada per l'acció romana.

La ramaderia i la cacera serien les principals fons de consum, éssent l'agricultura un element més marginal, però no per això desconegut, principalment els conreus de farratges. Així doncs, hem de pensar que gràcies a la gran quantitat de bestiar i a la necessitat de productes del camp, els intercanvis amb altres zones serien freqüents. A més, la situació estratègica, al vell mig del pas pels Pirineus, els oferiria la possibilitat de cobrar algun tipus de peatge.

Políticament, sabem que soldats ceretans van col·laborar amb les tropes d'Annibal al 218 a.n.e. però poca cosa més. Desconeixem la presència, tot i que pressumible, de cabdills i reis, ni la organització interna dels poblats i com es relacionaven entre ells.

Els jaciments més destacats són:

El Tossal de Baltarga a Bellver de Cerdanya, amb alguna estructura d'habitació.

El Castellot a Bolvir, amb una cronologia molt àmplia que aariba a època medieval.

El Castellar de Ger, amb una cronologia des del Bronze antic.

Les Colomines a Llívia, una ciutat que arriba fins a època baix imperial romana.