Els cossetans els trobem essencialment sobre la costa i el camp de Tarragona fins al Garraf al nord i els Penedès a l'interior.

Les cròniques clàssiques no ens en parlen d'aquesta tribu, però la seva existència, així com les seves estructures polítiques, són més que evidents. Aquesta omissió per part dels historiadors de l'antiguitat pot respondre al fet que els cossetans no només no van oferir resistència, si no que, a ben segur, van esdevenir en uns grans col·laboradors dels romans, raó de més per què fos la capital cossetana, Tarraco, la ciutat principal de la que seria la nova província romana d'Hispania.

  

La capitalitat de Tarraco no té discussió, ara bé, hi altres centre importants i una entramada xarxa d'establiments que componen una perfecte pauta d'assentament amb una clara estructura social.

Potser sigui Olèrdola el segon òppida en importància, però hem de saber una cosa, tenim indicis d'una seca (casa productora de moneda) a Kesse, ciutat o establiment que no ha estat trobat encara, tot i que es pensa que era a tocar de la capital.

Altres indrets són els centres especialitzats com els terrissaires de Darró (Vilanova i la Geltrú) i Fontscaldes (Alt Camp) o el complex defensiu de la Ciutadella de Calafell (Baix Penedès). Però també trobem habitatges aïllats com el de les Argileres a Calafell i d'altres amb un nombre reduït de pobladors com el de les Guàrdies a el Vendrell (Baix Penedès).

La diversitat productiva dels cossetans i els seus excedents es denoten per la gran quantitat de camps de sitges. Possiblement l'especialitat d'aquests productors era la ceràmica, desl centres excavats s'han extret multitud d'àmfores, element crucial de comerç, i ceràmiques d'imitació púniques. Una altra activitat documentada era la pesca.

  
 

La jerarquització social és present i queda palesa en tres elements: primer per l'organització territorial que requereix d'una administració i/o direcció. En segon lloc s'han trobat monedes de finals del segle III a.n.e., són dracmes d'imitació emporitana però amb la inscripció Tarakonsalir, que faria referència a la capìtal dels cossetans, també en aquest sentit sabem de l'existència de la seca de Kesse. Finalment veiem diferències socials als enterraments. Les poques necròpolis que es coneixen testimonien una separació d'àmbits on els guerres ténen major preeminència i uns aixovars més rics. La necròpoli de Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès), n'és un exemple.

No es poden deixar de visitar els poblats de Calafell i Olèrdola. El primer per què és una mostra de poblat reconstruït de gran qualitat i per què la seva situació molt a prop de la primera línia de la costa deuria ser, en temps ibèrics, excepcional. I el segon per la seva continuitat en el temps, doncs no només hi tenim restes ibèriques, fins i tot algunes d'anteriors, si no que la ciutat està al darrera de les muralles medievals.