Els iacetans, o jacetans, ocupaven un territori que Estrabó ens delimita des de les vessants sud del Pirineu fins a la plana dels ilergetes i la zona oriental d'Osca, la capitalitat estaria a Iacca (l'actual Jaca). Aquest territoriu fou escanari d'importants batalles entre els seguidors de Pompeu, Sertori i Juli Cèsar.

Dues dades són interessants al respecte d'aquesta tribu: la primera és el seu afany expansionista vers la plana aragonesa i el territori dels suessetans, malauradament per a ells la cosa no va sortir bé i els suessetans, amb l'ajuda inestimable del cònsul Cató, van rebutjar la incursió, no només això, se sap a través de Plini que poc temps després els iacetans van ser sotmesos pels vascons, amb els que possiblements compartien semblances ideomàtiques, com amb els airenosins i els andosins.

L'altre aspecte interressant ens el documenta Estrabó, qui diu que entre aquesta tribu encara hi havia restes de matriarcat.

La seva economia es basava en la ramaderia amb menys presència d'agricultura.