Els ilercavons se situen sobre el territori del curs baix de l'Ebre i l'actual Matarranya fins una mica més al sud cap a terres de la Plana Alta i el Baix Maestrat. Hecateu de Milet ja els esmenta amb un altre nom, ilaraugats, al segle VI a.n.e. Aparentment aquests ilaraugats es van anar dividint en dues tribus diferents, una al nord anomenada ilergetes i una al sud que avui dia coneixem com a ilercavons.

Avui dia no sabem gaire cosa sobre la possible capital d'aquesta tribu, les fonts antigues com Titus Livi, esmenten a la ciutat d'Ibera o Hybera, que va ser destruida durant la segona guerra púnica, però no se n'ha trobat la seva localització tot i que es pensa que podria estar sobre el territori de Tortosa, Sant Carles de la Ràpita o Amposta.

No sembla, no obstant, que els ilercavons tinguessin una gran ciutat centralitzadora, més aviat es pensa en una sèrie d'establiments mitjans i torres de guaita que farien de frontera i defensa d'un territori comú. Hi ha autèntics poblats emmurallats com Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d'Ebre) o Sant Antoni de Calaceit (Matarranya) (foto dreta).

La producció econòmica dels ilercavons es basava en l'agricultura mixta, amb miltes zones de secà, però també amb altres de regadiu. El comerç amb els fenicis està documentat gràciesa les grans sitges d'emmagatzement que podem veure a indrets com la Moleta del Remei a Alcanar (Montsià).

Però hi ha quelcom més que agricultura a la zona, hi ha plata. Que s'explotava i que segurament tenia molta importància per l'economia dels ilercavons es demostra amb el tresos de Tivissa.

Els jaciments que m'agradaria destacar de la zona són els següents:

Poblat de Sant Antoni de Calaceit (Matarranya), El castellet de Banyoles a Tivissa, El coll del Moro de Gandesa, el Poblat de la Ferradura d'Ulldecona, La Moleta del Remei d'Alcanar, el Puig de la Nau de Banicarló (Baix Maestrat) o el Poblat del Puig de la Misericòrdia i torre de defensa de el Perengil de Vinaròs (Baix Maestrat)