L'àrea d'influència de la tribu dels laketans és sobre el curs mitjà del riu Llobregat, concentrant-se basicament a la comarca del Bàges amb petites ramificacions cap al Berquedà i la Segarra.

Els poblats laketans s'identifiquen amb una unitat política on el jaciment del Cogulló (Sallent) ostentaria la capitalitat.

Cap a finals del segle V a.n.e. s'alcen les primeres muralles en alguns assentaments aturonats de les vores dels rius Llobregat i Cardener, el Cogulló, El Serrat dels Lladres (Puig-Reig), Puig Ciutat (Oristà)... en són alguns exemples. Més dispersos trobem altres poblats o llogarrets d'ocupació secundaris, talaïes i granjes unifamiliars amb camps de sitges molt propers.

L'economia gira al voltant de l'agricultura, els grans camps de sitges així ho testimonien, i en aquest sentit tenim un jaciment certament destacat com és el poblat amb sitges de gran capacitat de Sant Miquel de Sorba (Montmajor), tot i que molt probablement aquest indret s'hagi d'adscriure als Berguistans.

No s'ha de menystenir el paper del cursos fluvials, navegables en aqella època, com a vies comercials, és així que a la zona s'hi han trobat moltes restes d'importació.

No coneixem gaire de les classes socials i en especial dels dirigents, malauradament no s'han trobat massa restes que ens en parlin, ni necròpolis a les que acudir en busca de respostes, però les fonts de la conquesta romana sí ens diuen algunes coses, és per això que cal destacar el paper important que vàren tenir els laketans en la resistència que van oposar als conqueridors juntament amb els ilergetes d'Indíbil i Mandoni, és més, sembla ser que Mandoni no era ilergeta si no Laketà, tal vegada un cabdill o personatge preeminent d'aquesta tribu.

Si passeu per la Laketània cal no perdre l'oportunitat de visitar el conjunt arqueològic del Cogulló.