L'àrea dels laietans la composa l'eix Garraf - Martorell de sud a nord i la costa de La Selva fins a l'interior de Montserrat per acabar al Montseny.

Els principals poblats laietans se situaven en turons ben protegits amb muralles, tot i que sembla que aquestes eren posteriors a d'altres zones íberes de Catalunya, així tenim la cronologia de Burriac (Maresme) que ens parla d'una primera etapa sobre el segle IV a.n.e.

Les cases, amb base de pedra i parets de tubot, eren de planta quadrada i/o rectangular amb diverses estances, i el seu urbanisme més o menys planificat és tardà, de ben entrat el període ibèric ple (segle IV - III a.n.e.) En qualsevol cas, a partir del segle IV a.n.e. ja tenim una àrea definida del poblament laietà tal i com ens ha arribat avui dia.

Com en d'altres indrets, a la laietània sembla que existeix una pauta jerarquitzada de poblament on l'oppida més important sembla ser el de Burriac amb una superfície aproximada de 10 Ha. això com amínim a la zona del Maresme i més concretament a la Vall de Cabrera on hi trobem una sèrie de jaciments, camps de sitges i fins i tot un santuari (Montcabrer) que envolten i abasteixen l'assentament capital.

Existeixen altres oppida de certa importància, tot i que no de la mateixa magnitud. Serien poblats secundaris que tindrien d'altres assentamens menors al seu càrrec. Així podem parlar de Ca n'Olivé a Cerdanyola (Vallès Occidental), La Penya del Moro a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) o Mas Boscà a Badalona (Barcelonès).

D'entre els jaciments destinats a funcions específiques podem destacar els següents: Com a centre de caràcter defensiu tenim el de Castellruf a Martorelles (Vallès Occidental), com a lloc d'emmagatzamatge podem assenyalar el Turó del Vent a Llinars del Vallès (Vallès Occidental), com a poblament dispers o granja tindríem Can Xercavins a Rubí (Vallès Occidental), com a centre terrissàire hi ha el Turó del Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) o en el pla espitirual el ja ementat santuari de La Cova de les Encantades del Montcabrer de Cabrera de Mar al Maresme.

Un comentari a part es mereix el jaciment de sitges més gran conegut entre els íbers, el trobem a la zona de la muntanya de Montjuïc. Si bé és cert que mai s'ha trobat el poblat associat a les sitges, potser no n'hi havia, la gran magnitud i la capacitat d'emmagatzematge del jaciment és espectacular. A part sembla que hi havia un port i de les restes trobades a l'interior de les sitges s'hi denota la gran importància comercial de l'assentament. Trobem ceràmiques itàliques, gregues, cartagineses i materials d'Eivissa i Massàlia. També cal assenyalar la troballa de moneda encunyada, pressumptament al jaciment, amb la llegenda Barkeno, nom que correspondria a la població íbera que mantenia els camps de sitges i que posteriorment va esdevenir en la Barcino romana i l'actual capital de Catalunya.

Queda clar doncs, que l'economia girava al voltant d'allò que s'emmagatzemava a les sitges, principalment cereals com el blat i l'ordi. A més, s'ha pogut documentar arqueològicament podalls, aixades i materials de regadiu per treballar els camps. Hem de pensar que en aquell moment el riu Llobregat era molt més àmple i navegable i que la seva costa es remuntava fins a peus de l'eix del Turó de Sant antoni de Santa Coloma de Cervelló i la Penya del Moro a Sant Just Desvern.

Així doncs tenim una economia basada en l'agricultura, la producció de ceràmica ibèrica i el comerç. No hem de menystenir la cacera i la recol·lecció, així com la possibilitat de centres ramaders, és així que en el jaciment de la Penya del Moro es troben que el 90% d'ossos d'animals consumits pertanyen a espècies domèstiques.

A nivell social, tot i que les fonts antigues no ens parlen del tema, sembla per la disposició i jerarquització dels jaciments de l'època, que estiguem al davant d'algun tipus de desigualtat social incipient.

La historiografia dels laietans ens diu que aquesta societat fou creada a partir de la fusió de pobles de l'edat dels bronze locals, barrejats amb les societats dels camps d'urnes i de pobladors del sud de la Península Ibèirca, el quals tenien una forta jerarquització establerta i que l'haurien imposat als indígenes. Potser els cabdills no arribarien al nivell de Rex dels pobles de ponent, però els llinatges dels grans centres, especialment de Burriac, tindrien certs privilegis i millors posicions comercials i socials amb l'arribada dels romans.

Les restes de la necròpolis de la Vall de Cabrera també ens parla de la desigualtat social, allà hi trobem tombes separades al model de les tombes de guerrer amb un aixovar de luxe amb gran quantitat de productes importats.

 

Per tenir una visió més àmplia dels laietans cal no deixar de visitar els jaciments de Burriac al Maresme, del Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet i de Ca n'Olivé a Cerdanyola del Vallès.